Visitas

lunes, 28 de febrero de 2011

Luchamos para suprimir la dictadura en nuestra patria. Instaurando una democracia.



Décadas después abrimos los ojos despertando de un largo letargo, pues Creimos que con la democracia nuestros problemas estaban resueltos.
Con gran pesar nos damos cuenta que no sólo es malo estar privados de libertad bajo el yugo de un dictador.
La democracia mal llevada, También  genera sus yugos  Contra el pueblo.
El  estancamiento del Estado de  las Autonomías, Motivado por intereses politicos de los partidos mayoritarios, influyendo negativamente en el normal desarrollo de la democracia.  Dicho estancamiento impíde mejorar los sistemas de control, y Mejóras del sistema y castigo contra el alto grado de corrupción y del aprovechamiento del cargo público, Que tanto daño hace a la nación, ecónomica i moralmente.
Ha bastado una gran crisis para que se levanten voces contra el  Estado de las Autonomías, aludiendo al excesivo gasto que origína. No están faltos de razón pero esas voces no quieren soluciones, quieren un Estado centralista. Si los partidarios del estado de las autonomías no buscan soluciones para dichos problemas, Seguro que los partidarios de centralizar el Estado lo intentarán, cuando decidan buscar soluciones, seguro que las encuentran, es la misma que para un Estado central. Reducir gasto político y toda la logística que conlleva. Para el gobierno de Autonomías seria reducir representantes,Variando la formula por miles de ciudadanos.

Treinta i cinco años es mucho estancamiento                 


                                                                       Anfibio

jueves, 24 de febrero de 2011

Encuesta Intención de Voto

Hola quería comunicaros que he vuelto a editar la encuesta sobre intención de voto en Sant Adrià, puesto que me han pedido si podía incluir en ella la de ciutadans ya, que la semana que biene hacen pública la presentación de la candidatura, creo que es justo incluirlos en ella, y pido disculpas a todos aquellos que hayais votado, podeis hacer de nuevo el voto en la nueva encuesta, también quiero aprovechar para comunicar que esta encuesta ya es la definitiva, es decir si hubieran mas candidaturas tendrán que acogerse a: " Otras opciones que figura también en una de las propuestas. Pido vuestra participación y pido disculpas por las molestias ocasionadas.
Si quereis hacerlo extensible en otros sitios de Internet lo podeis hacer: Facebook, grupos, otros blogs páginas web etc... cuanto mas extenso sea muchisimo mejor, será mas participativo y por lo tanto mas fiable.

Una vez hayas realizado tu voto desde el momento que lo emites hasta la finalización de la encuesta, tienes la posibilidad de cambiarlo, dependiendo de la intención que puedas tener en diferentes momentos.
Grácias a todos por participar.

Martín Arcos.

miércoles, 23 de febrero de 2011

comença una nova etapa

La vida que vivim i en l’era que ens ha tocat viure, no hi ha res que perduri per sempre. L'acceleració s'ha imposat a les nostres vides, estem instal·lats en el vertigen de la tecnologia i dels canvis. Perdoneu que faci de profeta però em penso que estem a les portes d'un canvi d'era, d'una revolució, que l'estem gestant sense adonar-nos. Tot ha canviat però sembla que vivim d'esquenes a la realitat i no ho escolto ni als mitjans de comunicació, ni als bars mentre es fan tallats ni és el tema de conversa habitual en les famílies, és com un tabú, com una realitat obvia a la que ningú gosa criticar, tothom l'accepta i hi conviu amb total naturalitat, sense preguntar-se d'on venim i sobretot cap a on anem. Ningú s'imagina una vida sense Internet, però recordo haver-la viscut ; ni sense mòbils però també recordo haver-ho fet, ni sense xarxes socials, i també recordo que era possible; ni amb la pesseta i de nou també ho recordo. Els meus pares recorden fins i tot, temps sense televisor ni telèfon fix. Però ningú es qüestiona el perquè. Ni quin món ens espera a partir d'ara.
Ara més que mai, la vida és un conjunt d'etapes. I les etapes són períodes relativament curts de temps en els que s'esdevenen una sèrie de fets en l'espai que tenen alguna característica en comú, però neixen destinades a morir. Estic acostumat a escriure per generar opinió, per expressar allò que penso i donar-li forma perquè els meus veïns sàpiguen quina és la meva postura i quines són les meves propostes de cara al futur. Aquest article neix amb un sentit diferent, vull que també em coneguin pel que sento i penso sobre la meva ciutat i la política municipal. És la meva manera d'aportar a la societat. Quan fa anys vaig decidir entrar a militar a un partit polític, ho vaig fer ple d'il·lusió i amb la voluntat expressa de posar el meu gra de sorra en la millora de les condicions de vida dels meus veïns. Vaig entrar amb voluntat municipalista, amb un compromís molt fort envers Sant Adrià que encara persisteix intacte. A mesura que m'he anat involucrant, també he entès la importància d'un espai nacional fort i he estat a disposició del meu partit, ERC, per tot el que ha calgut. Hi he estat i sempre que em necessitin hi estaré. Sóc socialdemòcrata, republicà convençut i em sento plenament català. Independentista racional, i sentimentalment social.
S'apropen les municipals, i ara represento un projecte molt més ampli, un projecte que inclou persones diverses, amb ideologia diversa, però amb una voluntat ferma de canvi de paradigma. Amb el reconeixement inequívoc a la feina feta, a Sant Adrià de Besòs hem perdut la confiança o així m'ho expressen part dels meus conciutadans en la nostra institució més propera. Detectem una pèrdua progressiva de la il·lusió i de projecte social a la ciutat, hem crescut amb la bombolla immobiliària i ens estem desinflant com ella. Amb els temps que corren, tenim una administració local llunyana i opaca, on la informació es guarda sota pany i clau en detriment dels interessos dels ciutadans. Hem perdut perfil i espais, i allà on els de l’oposició hem intentat establir ponts de col·laboració, aquests han sigut dinamitats, transmetent una sensació de voler més el càrrec que la millora de la vida dels que patim les polítiques públiques. I a la vegada els seus governants, que no presenten voluntat d'esmena i que es perpetuen en els càrrecs, professionalitzant un servei als ciutadans que hauria de ser caduc. La política, com la vida, està formada per etapes. I neixen per morir. Tenen data de caducitat. Quan s'acaba una etapa, una de nova comença, amb altres propòsits i amb gent nova amb ganes de bastir una realitat alternativa, és la base del progrés de les civilitzacions i per tant inherentment del sistema democràtic. Ho he expressat en diverses ocasions, el meu ideari democràtic s'emmiralla amb l'Àgora grega, un espai on totes i tots tinguem dret a decidir el futur d'allò que ens repercuteix a la vida. Hem de transformar la democràcia representativa, en participativa. Hem de ser constructors i conjuntament amb les adrianenques i adrianencs responsables dels èxits i dels fracassos. I per això cal la implicació de la ciutat al complet, i cal que persones noves regenerin i renovin tant el què i el com s'han de fer les coses en aquesta nova etapa. No podem pretendre canviar i millorar, si deixem les mateixes persones. El poder continuat dóna lloc a vicis i crea xarxes que no ajuden als ciutadans sinó que els perjudica en benefici de tercers. Aquesta crisi ha posat de manifest, que no és només econòmica, que tenim un problema social de concepció de la vida, que hem de retornar als models d'austeritat, cultura de l'esforç i de l'emprenedoria. Retornar als orígens, trepitjar de peus a terra.
I he volgut explicar això, perquè vull transmetre les meves sensacions i sentiments. Estic realment il·lusionat per aquesta nova etapa, créixer i connectar amb altres sectors ha suposat per mi un procés de maduració personal i política, i també m'ha donat una injecció de moral cara al futur. Més enllà de militàncies i de subscripcions personals a projectes concrets, el meu compromís és amb Sant Adrià de Besòs i cadascuna de les seves ciutadanes i ciutadans. El meu esforç i dedicació, els poso dia rere dia per millorar les nostres condicions de vida, el nostre flux d'informació i la nostra identitat com a poble. Faig públics els meus sentiments amb orgull, per dignificar la política de base, molts cops eclipsada per les grans maquinàries de partit, i per ratificar el meu contracte oral amb la ciutadania d'aquesta meravellosa ciutat litoral en la qual visc.

 Rubèn Arenas i García

lunes, 21 de febrero de 2011

La caja de los Truenos


Donde nos llevan los políticos, con tantos recortes y subida de impuestos?. Es la solución a los problemas de la Nación?. Como medida preventiva puede que si, pero no, para enfrentarnos a los grandes retos del futuro.
Abramos la caja de los truenos.
El problema no es el sueldo de los políticos, es la cantidad de políticos. Comparemosnos con Francia gobierno centralista, Alemania gobierno Federal. España tiene el doble de políticos que Alemania por millon de habitantes y mas del doble que Francia.
Gobiernos Autonómicos, actualmente sabemos que los criterios que se utilizaron para definir es estado de las Autonomias no funciona, por exceso de gasto.
Las Autonomias son necesarias sobre todo para que por razones de lengua o maneras de ser diferentes  puedan costearlo sin ayuda del Gobierno, las autonomias deben ser solidarias pero no esclabas económicas de la Nación.
Es necesaria una revisión del estado de las Autonomias sin dudarlo, los critérios que se deben utilizar: necesidad y solvencia, núnca aquél lo tiene, yo lo quiero, osea café para todos.
Con las reducciones adecuadas, obtendríamos la confianza de los mercados financieros, de la UE y la del pueblo Español.
Se puede y se debe hacer con voluntad, ganas y mucha sensatez política.

Anfíbio.

domingo, 20 de febrero de 2011

La Sociedad del Bienestar, de la clase obrera menos favorecida económicamente de España sacrificada.

Por un sin fín de medidas recaudatorias y todo tipo de recortes que perjudican a las clases asalariadas y especialmente a las más desfavorecidas.

Las medidas tomadas son las adecuadas?. Posiblemente si, y las más rapidas para recaudar pero a largo plazo poco efectivas.
Hagamos memória. En los años noventa, sufrimos una crísis de la cual salimos grácias a la Unión Europea, desde entonces se empezaron a hacer recortes en la Seguridad Social, Inclusive en plena burbuja inmobiliaria, y con tres millones y medio de trabajadores cotizando, más que en la actualidad, además en Cataluña se grabo el combustible dos o tres pesetas por litro, para la seguridad social.
Al ver en el pasado, nos damos cuenta que cualquier aumento contributivo es fácilmente absorbido en el tiempo, por los excesos del gasto.
El problema es complejo, ya que como todo problema se ha de reconocer y admitirlo para buscar soluciones. Actualmente en declaraciones a la prensa de Felipe Gonzalez, dijo que las Diputaciones son un gasto innecesário. Aznar va más lejos y dice que el gasto de las autonomias es un lastre para la Nación. Las declaraciones del Sr Aznar, son problemáticas, ya que tienen doble sentido. Reducir gasto es necesario, reducir libertades es una locura.
Las autonomías que sean autosuficientes o tengan diferencias de lengua o crean necesitarla y hayan sido ratificadas por el pueblo, no tendrían que ser un problema, si no todo lo contrario, contribuye al buen entendimiento de la Nación.
Una nueva fórmula nace de la negociación con la patronal, bajar sueldos para ser competitivos, para la patronal es necesario ya que las empresas están lastradas de gastos y necesitan reducir costos, el problema es que las familias también lo están, hay un techo mínimo salarial para afrontar el coste de la vida
Ser competitivos es una cadena y no un eslabón, los cimientos para ser competitivos han de nacer del gobierno, rentabilizando todo lo público para que no sea un lastre contributivo.


Anfibio.