La vida que vivim i en l’era que ens ha tocat viure, no hi ha res que perduri per sempre. L'acceleració s'ha imposat a les nostres vides, estem instal·lats en el vertigen de la tecnologia i dels canvis. Perdoneu que faci de profeta però em penso que estem a les portes d'un canvi d'era, d'una revolució, que l'estem gestant sense adonar-nos. Tot ha canviat però sembla que vivim d'esquenes a la realitat i no ho escolto ni als mitjans de comunicació, ni als bars mentre es fan tallats ni és el tema de conversa habitual en les famílies, és com un tabú, com una realitat obvia a la que ningú gosa criticar, tothom l'accepta i hi conviu amb total naturalitat, sense preguntar-se d'on venim i sobretot cap a on anem. Ningú s'imagina una vida sense Internet, però recordo haver-la viscut ; ni sense mòbils però també recordo haver-ho fet, ni sense xarxes socials, i també recordo que era possible; ni amb la pesseta i de nou també ho recordo. Els meus pares recorden fins i tot, temps sense televisor ni telèfon fix. Però ningú es qüestiona el perquè. Ni quin món ens espera a partir d'ara.
Ara més que mai, la vida és un conjunt d'etapes. I les etapes són períodes relativament curts de temps en els que s'esdevenen una sèrie de fets en l'espai que tenen alguna característica en comú, però neixen destinades a morir. Estic acostumat a escriure per generar opinió, per expressar allò que penso i donar-li forma perquè els meus veïns sàpiguen quina és la meva postura i quines són les meves propostes de cara al futur. Aquest article neix amb un sentit diferent, vull que també em coneguin pel que sento i penso sobre la meva ciutat i la política municipal. És la meva manera d'aportar a la societat. Quan fa anys vaig decidir entrar a militar a un partit polític, ho vaig fer ple d'il·lusió i amb la voluntat expressa de posar el meu gra de sorra en la millora de les condicions de vida dels meus veïns. Vaig entrar amb voluntat municipalista, amb un compromís molt fort envers Sant Adrià que encara persisteix intacte. A mesura que m'he anat involucrant, també he entès la importància d'un espai nacional fort i he estat a disposició del meu partit, ERC, per tot el que ha calgut. Hi he estat i sempre que em necessitin hi estaré. Sóc socialdemòcrata, republicà convençut i em sento plenament català. Independentista racional, i sentimentalment social.
S'apropen les municipals, i ara represento un projecte molt més ampli, un projecte que inclou persones diverses, amb ideologia diversa, però amb una voluntat ferma de canvi de paradigma. Amb el reconeixement inequívoc a la feina feta, a Sant Adrià de Besòs hem perdut la confiança o així m'ho expressen part dels meus conciutadans en la nostra institució més propera. Detectem una pèrdua progressiva de la il·lusió i de projecte social a la ciutat, hem crescut amb la bombolla immobiliària i ens estem desinflant com ella. Amb els temps que corren, tenim una administració local llunyana i opaca, on la informació es guarda sota pany i clau en detriment dels interessos dels ciutadans. Hem perdut perfil i espais, i allà on els de l’oposició hem intentat establir ponts de col·laboració, aquests han sigut dinamitats, transmetent una sensació de voler més el càrrec que la millora de la vida dels que patim les polítiques públiques. I a la vegada els seus governants, que no presenten voluntat d'esmena i que es perpetuen en els càrrecs, professionalitzant un servei als ciutadans que hauria de ser caduc. La política, com la vida, està formada per etapes. I neixen per morir. Tenen data de caducitat. Quan s'acaba una etapa, una de nova comença, amb altres propòsits i amb gent nova amb ganes de bastir una realitat alternativa, és la base del progrés de les civilitzacions i per tant inherentment del sistema democràtic. Ho he expressat en diverses ocasions, el meu ideari democràtic s'emmiralla amb l'Àgora grega, un espai on totes i tots tinguem dret a decidir el futur d'allò que ens repercuteix a la vida. Hem de transformar la democràcia representativa, en participativa. Hem de ser constructors i conjuntament amb les adrianenques i adrianencs responsables dels èxits i dels fracassos. I per això cal la implicació de la ciutat al complet, i cal que persones noves regenerin i renovin tant el què i el com s'han de fer les coses en aquesta nova etapa. No podem pretendre canviar i millorar, si deixem les mateixes persones. El poder continuat dóna lloc a vicis i crea xarxes que no ajuden als ciutadans sinó que els perjudica en benefici de tercers. Aquesta crisi ha posat de manifest, que no és només econòmica, que tenim un problema social de concepció de la vida, que hem de retornar als models d'austeritat, cultura de l'esforç i de l'emprenedoria. Retornar als orígens, trepitjar de peus a terra.
I he volgut explicar això, perquè vull transmetre les meves sensacions i sentiments. Estic realment il·lusionat per aquesta nova etapa, créixer i connectar amb altres sectors ha suposat per mi un procés de maduració personal i política, i també m'ha donat una injecció de moral cara al futur. Més enllà de militàncies i de subscripcions personals a projectes concrets, el meu compromís és amb Sant Adrià de Besòs i cadascuna de les seves ciutadanes i ciutadans. El meu esforç i dedicació, els poso dia rere dia per millorar les nostres condicions de vida, el nostre flux d'informació i la nostra identitat com a poble. Faig públics els meus sentiments amb orgull, per dignificar la política de base, molts cops eclipsada per les grans maquinàries de partit, i per ratificar el meu contracte oral amb la ciutadania d'aquesta meravellosa ciutat litoral en la qual visc.
Rubèn Arenas i García
