Ha passat ja un temps prudencial, prou per ser objectiu i prou ajustat com perquè encara s'admetin valoracions postelectorals. Us he de confessar, que ho he passat malament, m'ha costat encaixar la derrota i sobretot m'ha costat d'entendre perquè partits com el Partit Popular o PxC han pujat sense moure un dit. En el segon dels casos, ja ho vaig advertir amb un article a aquest mateix diari. La seva campanya ha sigut un bon lema de tres paraules i un vídeo senzill i devastador que ha conquerit algunes persones desencantades i cansades d'algunes actituds i sobretot farts d'una crisi que els ofega i els deixa sense feina. El que no reparen, és que els que pugen són part del problema, i en crearan de nous si no estem a l'alçada de les circumstàncies.El moviment 15M, gairebé un mes després, es comença a desinflar i ho anuncio amb ràbia, perquè no ha servit per gaire. Molta bona gent, creu que necessitem una democràcia real ja, perquè com també he dit en multitud d'ocasions, la nostra es una pseudodemocràcia. De fet, l'endemà de les eleccions, el blau que tenyia els nostre mapa, apagava la intensitat i agitació dels dies previs, i fins i tot, va donar ales a un conseller a donar carta blanca a la policia. Total, ja havien passat les eleccions i n'eren els grans triomfadors. Del vermell al blau sense escala de grisos, instal•lats en el bipartidisme i ofegats en la incapacitat de l'esquerra de donar respostes. I amb una dreta suflé, crescuda no per mèrits propis sinó per demèrits dels altres. És el quadre que tenim al davant i amb al que haurem de conviure al nostre menjador durant 4 anys.
A nivell municipal, assumeixo errades i entenc que sempre podríem haver fet més. Però no deixo d'estar molest, per haver dedicat tantes hores al servei de la ciutadania, de manera voluntària, i no obtenir l'agraïment en forma de vot que sota el meu punt de vista, mereixíem. Però el poble és sobirà en les seves decisions, i per tant, respecto a tots els ciutadans i els resultats, com no podia ser d'altre manera.
Lluny de voler fugir d'aquesta situació, continuo confiant en Renovació i en ERC, com el projecte de ciutat i país que necessitem. I continuaré lluitant en aquesta ciutat, fins que el nostre projecte sigui majoritari, perquè tenim el convenciment, i sobretot les ganes, que Sant Adrià faci un canvi. I m'alegra que segons el propi alcalde, en una entrevista a un mitjà de comunicació, ens faci responsables, en part, de la seva davallada. Si, jo personalment me n'alegro que hagin baixat i de manera significativa, encara conserven la majoria absoluta però han perdut la batalla moral i les seves excuses de mal pagador, ja no convencen a ningú. Està començant el principi del fi per ells i ho saben. El PSC a Sant Adrià està esgotat i sense projecte, i ara haurem d'estar molt alerta a tots els moviments de cartipàs municipal i els càrrecs de confiança per veure els moviments i el vertader tarannà col•locador del partit que ens tornara a governar durant 4 anys mes. Si és cert que Sito Canga serà alcalde per ultima vegada aquesta legislatura, veurem com la maquinaria socialista, li donara una sortida, que ells anomenen “digna” en dos anys i tindrem el seu relleu, dos anys d'alcalde o alcaldessa sense que ningú l'hagi votat per ser-ho, només per designació partidista. El que em sembla molt greu, i vull denunciar-ho públicament, és que còmplices d'aquest entramat i d'aquest establiment al poder es troba ICV-EUiA que tenien una oportunitat única de fer oposició real, de demostrar que abans que les regidories esta el poble. I que a una ciutat com Sant Adrià, el partit que governi passi de 15 a 11 regidors, i que d'aquests 4 regidors, 3 se'n vagin a la dreta i 1 cap a ICV, no significa que la gent doni per bona la seva estratègia. Més aviat, la invalida. Tornen a fer, sota el meu punt de vista, un flac favor a la ciutat. De fet, ho pagaran car en el futur, n'estic segur. Tampoc entenc que CiU deixi sol al PP a la oposició, votant al Ple de Constitució a l'alcalde. Espero que siguin capaços d'articular-se com a oposició digna, encara que tinguin al costat al PP i a PxC. Necessitem un govern responsable i amb projecte, però tan important es això com una oposició també engrescada i responsable, capaç d'ajudar a millorar la vida dels seus ciutadans.
Renovació, no ha entrat al consistori. Ho assumeixo i ho assumim, amb serenitat. Però continuarem fent oposició, continuarem explicant les veritats d'aquesta ciutat, continuarem lluitant per dur a terme el nostre projecte. Ens reformularem, agafarem nova embranzida, millorarem allò que ens han fet arribar els nostres electors i també escoltarem la veu del poble, serem l'assemblea dels adrianencs que creuen que estem a temps de millorar les coses. Que mai es tard, si la dita es bona.
Seguirem amb el valor i el nostre compromís intacte. Perquè som Sant Adrià, el patim i el gaudim. I també el volem millorar, de moment, no hem tingut la confiança suficient dels ciutadans, ens han faltat 90 vots. Els que si ens han votat, esperen molt de nosaltres i ni defallirem ni els fallarem. Paraula d'honor, d'un jove que porta 8 anys intentant fer possible un Sant Adrià nou.
Rubèn Arenas i García.
