“Els oblidats de la societat són a la Mina, al Raval...” Articulo publicado en El Punt Avui.

J.G.Navarro

Reivindica l'oblit dels barris sorgits al marge dret del riu Besòs...

Barris com el de la Mina, però també el del Raval de Barcelona, estan plens de gent a la qual la societat ha fet invisibles.

A qui es refereix?

Al llarg de tota la història sempre han existit persones que han estat arraconades de la gran ciutat. En ravals, suburbis o, com ara en diuen, en barris perifèrics. I allà se'ls tracta amb ignorància, amb caritat cristiana, o amb repressió i força. Perquè no compten per al creixement de la urbs o perquè embruten la preciosa imatge de societat d'èxit. Fins i tot, fent-los culpables si les coses no rutllen.

Posi'm exemples...

El primer, paradigmàtic, és el Raval de Barcelona. El barri es va emmurallar per aïllar de la ciutat gòtica els que no volien que es veiessin pidolant pels carrers. Quan la cosa es va complicar i la repressió esdevingué insuficient, es va recórrer a convents per atendre caritativament aquests invisibles. Quan, després de la desamortització, el Raval es va omplir de tallers de cotó en què es despertaven moviments socials reivindicatius, aquests van acabar sent traslladats cap a les fàbriques del Poble Nou. Llavors, el Raval va veure's abocat a la degradació.

Quin és el segon exemple?

Al caps d'uns anys, al Camp de la Bota es va iniciar un procés semblant. Després de ser el lloc singular dels afusellaments franquistes, la zona s'omplí de barraques de gent treballadora que no podia accedir a un pis. Era una imatge molesta per al règim, que va castigar la tasca de Francesc Botey i d'altres escolapis que havien organitzat, envoltats de barraques, una petita revolució educativa i social. Aquesta meravellosa història l'explico al llibre El Camp de la Bota, un espai i una història.

I d'allà, els invisibles, a la Mina...

En els 70, Barcelona necessitava esborrar els nuclis de barraques de la ciutat. Però va acabar fent el barraquisme vertical, en grans blocs on s'amuntega gent, sense equipaments i sense que cap administració se'n volgues fer càrrec. Només va faltar, llavors, la droga, la delinqüència...

Però no és cert que el barri ha millorat en els darrers anys?

Urbanísticament, sí. I socialment segur que alguns programes han beneficiat persones concretes. Ara bé, no s'ha potenciat el teixit associatiu i, en alguns casos, no s'ha facilitat la seva participació activa.

Perpetuant la invisibilitat?

Hi ha algú que cregui que tenim ben plantejat el model de relació entre la ciutat, la pobresa i les perifèries urbanes? No sabem resoldre el conflicte entre la indiferència, la caritat i la presó. De fet, el 80% dels que són a la Model són invisibles. Dels delinqüents socials que controlen la política o la banca, responsables de la crisi actual, allà no en trobarem cap.